L’hipertiroidisme és el transtorn hormonal més freqüent en gats d’edat avançada, essent rar que es presenti en animals de menys de 10 anys. S’associa amb un adenoma benigne o amb hiperplàssia adenomatosa de la glàndula tiroides, fet que fa que aquesta produeixi un excés d’hormona.
SIGNES CLÍNICS
Els signes clínics més freqüents inclouen pèrdua de pes, augment de l’activitat, polifàgia (tenen més gana), vòmits, diarrees, polidípsia (augment de la sed), poliúria (augment de la producció d’orina) i augment de la vocalització (miolen més del que és habitual).
Aquests signes quan apareixen junts ens poden fer sospitar de la malaltia, però no en son exclusius i ens caldrà fer proves per arribar al diagnòstic i diferenciar-los dels que poden aparèixer en altres patologies pròpies de l’edat, com poden ser la insuficiència renal, la diabetes, l’artrosis o la disfunció cognitiva.
DIAGNÒSTIC
Per diagnosticar-la cal saber la història clínica, fer un examen físic complert palpant la zona del coll on es localitza la glàndula i realitzar proves de laboratori, principalment la determinació dels nivells d’hormona tiroidea en sang. En la gran majoria d’animals malalts detectarem un nivell elevat d’aquesta hormona, tot i que en alguns casos, com per exemple, en els que la malaltia es trobi en un estat inicial, podem trobar valors dins del rang de la normalitat.
TRACTAMENT
Cal tractar aquests pacients quan més aviat millor ja que a mesura que passa el temps van pareixent desordres associats a la toxicitat deguda a l’excés d’hormona tiroidea, com ara alteracions cardíaques, hipertensió o alteracions en la funció renal.
El tractament mèdic per via oral i recentment el tractament amb dietes baixes en iode, són dues opcions que donen bons resultats en la majoria dels casos. En altres caldrà contemplar l’ús de la cirurgia o la radioteràpia.