C/ Valencia, 577– Barcelona –
93 232 45 21 - 616 57 69 85
de dilluns a divendres de 10h a 20:30h
dissabtes de 10h a 14h
Tel. d'emergències: 609 816 219
valenciavets@valenciaveterinaris.net

Malalties causades per les paparres i la importància de la desparasitació

Malalties causades per les paparres i la importància de la desparasitació

Les paparres són ectoparàsits que es fixen amb la seva mandíbula a la pell de l’animal i s’alimenten de la sang que xuclen. Tenen una gran importància per a l’estat sanitari de les mascotes ja que, de vegades, aquests paràsits poden transportar en el seu cos algun tipus de microorganisme, Erlichia, Babèsia o Borrelia, que poden causar una malaltia greu en l’animal infectat, que en ocasions, poden arribar a ser mortals i, a més, també es poden transmetre a les persones.

La malaltia de Lyme o borreliosis, causada per Borrelia burgdorferi, pot provocar en el gos infectat els següents símptomes: rigidesa i dolor muscular i articular, fatiga, febre, pèrdua de la gana i, en ocasions, col·lapse sobtat.

La Babèsia és un paràsit que envaeix els glòbuls vermells dels gossos i provoca els següents símptomes: fatiga, pèrdua de la gana, febre i orina de color vermell fosc. Es tracta d’una malaltia molt greu i pot resultar mortal.

Els símptomes principals de la Erlichiosis, causada per Erlichia, inclouen febre, pèrdua de pes, fatiga i pèrdua de la gana. Altres símptomes poden ser respiració dificultosa o dispnea i rigidesa de les extremitats. Es tracta també d’una malaltia molt greu, que pot ser aguda o crònica, i que pot acabar amb la mort de l’animal.

És doncs convenient administrar-se de manera rutinària, normalment un cop al mes, els fàrmacs adequats, especialment durant les estacions de màxima proliferació de les paparres, que solen ser primavera i tardor. No obstant això, generalment es recomana administrar-los amb una periodicitat mensual durant tot l’any El veterinari li aconsellarà quin és el producte i la pauta d’aplicació més adequats per a cada animal, depenent de la zona en què viu i de si es tracta o no d’una estació de màxima proliferació del paràsit.

I és important raspallar i examinar de manera regular el pelatge de les mascotes, especialment després d’un passeig o una excursió pel camp o el bosc. La majoria de paparres tendeixen a preferir unes zones determinades de l’animal (habitualment la part baixa de l’abdomen, les aixelles i la regió de les espatlles), per la qual cosa aquestes han de ser les zones que cal examinar en primer lloc. Quan es detecta una paparra, és important assegurar-se extreure sencera, i ha de desinfectar la zona en la qual estaven fixades les seves mandíbules.

No Comments

Post A Comment